"Quan el Fill de l'home vindrà amb el seu poder..." (Mt 25, 31)

23 Novembre 2014: Nostre Senyor Jesucrist, Rei de tot el món

            Som al final de l'any litúrgic i el tema central de la litúrgia ens posa davant l'arribada del Fill de l'Home.

            "Quan el Fill de l'home vindrà...." El verb venir funciona aquí en sentit tècnic per indicar l'aparició definitiva del Fill de l'Home. No es diu que retorna, com si hagués realizat prèviament la seva obra; sinó que ve, marcant així la novetat escatològica. Aquesta vinguda s'inscriu dins la lògica israelita del Déu que “és” venint, que acompanya als homes en la història i els dirigeix vers el futur promès; per tant, fa referència al compliment esperat de la promesa.

            Per tant, l'home és incapaç de culminar la seva història: per molt que s'esforci  roman sempre en el pla temporal, en un espai de lluita que divideix als bons dels dolents. Només  des de Déu es soluciona el gran enigma: quan actuï i vingui el judici final es mostrarà allò que en veritat havia estat el camí de la història.

            D'on ve? Cap a on es dirigeix? Aquí podem dir ja des d'ara que el venir no té aquí un sentit local: no és un canvi de lloc sinó un mostrar-se, aparèixer o realitzar-se. Per això, el Fill de l'Home es desvela en un pla de realitat final, deixant de ser una esperança i convertint-se en l'expressió del regnat de Déu per als homes.

            "S'asseurà al seu tron gloriós" (Mt 25, 32-33): La glòria és propietat de Déu: manifestació del seu poder i de la seva realitat. En el Nou Testament, la referència a la glòria com expressió o atribut de Déu és constant (Lc 2, 14: 19, 38; Rom 1, 23, etc.). Fem un pas més es diu que aquella glòria es troba referida a Crist (Lc 2, 9; Fets 7, 55). Al dir que “vindrà amb el seu poder i s'asseurà al seu tron gloriós” es suposa que té el poder de Déu i que realitza la seva funció sobre la terra.

             "Llavors els separarà entre ells com un pastor...": La figura del pastor i el seu ramat pertany al món quotidià de l'antic orient mediterrani. "Pastor" és a l'Orient (Sumèria, Babilònia, Assíria...) el rei, doncs reuneix als dispersos, protegeix als malalts, ajuda als dèbils. "Pastor" és en el cel Déu, aquell que cuida del ramat gran dels homes. L'Antic Testament sap que Déu és pastor d'Israel (Gen 48, 15; Sal 23, 1; 80, 2): dirigeix al seu poble, el porta a les fonts i prats, el reuneix i el protegeix (Sal 23, 3: Jr 23, 3; Ez 34, 11-12, etc.). També els caps d'Israel reben característiques de pastor (2 Sam 7, 7; Jr 13, 20; Sal 78, 72), tot i que sembla que mai se'ls atribueix directament aquest títol, que serà propi del Messies: «els donaré un pastor únic quñe els guiï: el meu servent David; ell les pasturarà, ell serà el seu pastor (Ez 34, 23-24; Jr 3, 15; 23, 4).

           

TOTS els DIUMENGES, a les 19 hores: MISSA FAMILIAR.

Especialment pensada i dirigida a infants i llurs famílies.

TOTS els DIMECRES, a les 19 hores:

EXPOSICIÓ del SANTíSSIM.

TOTS els DIMECRES, a les 20.45': CURS BÍBLIC.