Pentecosta i Santa Maria Verge, Mare de Déu
Diumenge va acabar el temps litúrgic
de Pasqua amb la solemnitat de la
Pentecosta. Com sabem,
és la
Festa per
excel·lència de l'Esperit Sant. La paraula "esperit" (en hebreu "ruah",
en grec "pneuma"), està vinculada amb l'alè còsmic (vent) i amb la
respiració humana. En aquesta línia, la
Bíblia parla de
l'esperit de l'ésser humà (amb minúscula) i de l'Esperit de Déu (amb
majúscula). L'Esperit Sant és l'alè creador de Déu (Gn 1, 2), és la vida que
Ell ofereix als homes (Gn 2, 7), que així viuen immersos en el mateix “esperit”
diví.
D'acord amb la tradició de la vida de
Jesús, l'Esperit de Déu s'expressa, sobretot, en la guarició dels malalts,
l'expulsió dels dimonis i la fidelitat a la paraula enmig de les persecucions.
En aquesta línia es situa el text programàtic de Lluc 4, 18-19: “L'Esperit de
Déu m'ha ungit per obrir els ulls als cecs, per alliberar als presos…” i
l'afirmació solemne de Mateu 12, 28: “Si jo expulso dimonis amb la força de
l'Esperit, és que el Regne de Déu ha arribat a vosaltres”.
L'Esperit és tercera persona: Aquell que brolla de la unió del Pare i el Fill, com a nou
"subjecte" o centre d'amor. En aquesta perspectiva se l'ha vingut
concebent quan es presenta simbòlicament la
Trinitat com
unió de 3 persones, ens uneix en comunió, ens vincula en amor ple.
Sabem que Santa Maria es trobava
present per la
Pentecosta amb
la comunitat apostòlica (Fets 1,13-15; 2, 1). Per tant, Maria és testimoni del
començament de l'Església: ella ha realitzat el camí de la fe i forma part de
l'Església originària. I Maria ha rebut l'Esperit de Pentecosta, culminant
d'aquesta manera el camí que havia començat amb l'Anunciació. Ja no rep
l'Esperit de maternitat per engendrar al Crist sinó l'Esperit Pasqual de
llibertat i unió fraterna que li ofereix el mateix Jesús ressuscitat. Ella pot
oferir al conjunt de l'Església el testimoni vivent de la plena humanitat de
Jesús. Per això, la seva paraula i la seva presència resulta necessària per al
naixement de l'Església on tots comparteixen ja la mateixa vida de l'Esperit.
Maria és, d'aquesta manera, prototipus i signe de tots els creients, que han de
recórrer el camí que ella ha recorregut. A partir del fragment bíblic de
Pentecosta (Fets 1, 14ss), sabem que Maria ha descobert el ple caràcter
comunitari de l'Esperit Sant. Ara,
després que el seu Fill ha mort, ha descobert en el Jesús ressuscitat la plena
comunió dels germans. Per això sorgeix com germana de tots, dins de l'Església.
Quan es redactà el llibre dels Fets dels Apòstols, la
Verge Maria ja
no estava físicament amb la comunitat, però segueix vivint no solament en Déu
(en Assumpció celeste!) sinó també en la memòria i vida dels fidels que
participen del seu mateix Esperit i canten el seu mateix cant de lloança (Lc
1,46-55).
Dissabtes 6 i 20-Juny: Sessions
"Vine i Veuràs". 17h30'. Avgda Madrid 107
Dies 6 i 7,
"CORPUS":Col·lecta extraordinària per a Càritas Diocesana
Comentaris