Baptisme del Senyor i la "vida oculta" de Jesús

10 Gener 2015: Diumenge del Baptisme del Senyor

El temps de Nadal arriba a la seva fi amb la festa del Baptisme del Senyor. Es recorda el pas de Jesús per un baptisme de conversió, per un ritus que manifesta per fora allò que succeeix per dins: Jesús posa tota la seva vida al servei deDéu Pare, escolta i reconeix el seu autèntic ésser, i assumeix i inicia la seva tasca, la seva missió enmig de nosaltres. És, per tant, un dia que, com a Església renovem el nostre propi baptisme: el baptisme que fa anys, ens va convertir en fills i filles de Déu, en persones redimides i salvades, en gent estimada per Déu d'un mode personal i concret, i en persones amb una vocació específica dins d'aquest nou poble de cristians: uns vocacionats a la vida laïcal en el matrimoni o fora d'ell, altres vocacionats a la vida religiosa, altres al ministeri sacerdotal. És dia, doncs, de celebrar amb agraïiment el nostre autèntic ser: fills i filles de Déu, estimats i molt predilectes.

I això ha estat possible gràcies a la presència de Jesús i a la seva fidelitat a la tasca inscrita en el propi nom que va rebre: “Déu-amb-nosaltres”. Acaben aquí les celebracions litúrgiques nadalenques, conclou la nostra contemplació i celebració anual del misteri del Déu-amb-nosaltres fet home, fet un de nosaltres.

Jesús viu el Silenci de Déu que nosaltres constantment vivim i experimentem. Jesús és solidari nostre, durant 30 anys, dels modes d'actuar del Déu lliure amb els éssers humans lliures: Déu es manifesta a nosaltres com silenci, espera, respecte, com presumpta absència. I és així perquè si hi ha silenci, només aleshores pot haver escolta. Perquè hi ha silenci, pot haver coneixement d'hom mateix, goig d'un mateix, sofriment d'hom mateix. Perquè hi ha silenci pot haver una paraula. Perquè hi ha silenci, Jesús pot escoltar i creure allò lo que la Paraula, la Veu del Pare diu damunt d'Ell: “Tu ets el meu Fill, l'estimat, en qui m'he complagut”.

Després d'una vida oculta, aparentment silenciosa, insulsa, insignificant, de 30 anys, pot escoltar en el silenci de Déu, la Paraula de Déu que li dóna el sentit del seu ésser, que li indica el camí i la missió que ha de seguir. Per això, no hem de tenir cap por al Silenci de Déu a les nostres vides. No hem de tenir por perquè és una modalitat necessària de l'actuació del Déu-amb-nosaltres. A tota paraula, també la de Déu, li precedeix el silenci. Si estem en la situació de sofrir el silenci de Déu no hem de tenir por, és la seva manera d'estar. I hem de saber que a tot silenci li segueix una paraula.

Celebrem amb fe i alegria que Déu ha desitjat dir-nos a cadascú, personalment, intensament, amb calor: Tu, ets el meu fill estimat, tu ets la meva filla estimada, la meva predilecta, el meu predilecte. És motiu més que suficient per donar gràcies a Déu i per a donar-se-les recordant la mort i la resurrecció de Jesús, els gestos i ensenyaments del seu amor. Celebrem que Déu és amb nosaltres.

Dissabtes 9 i 23, 17h30': "VINE i VEURÀS". A la capella del Santíssim.

Dissabte 9, 20h30': Adoración Nocturna Santa Tecla.

Campanya "Vetlla pel teu temple": necessitem voluntaris.

TOTS ELS DIMECRES: Exposició Santíssim (19h a 20h) i curs bíblic amb Javier Velasco (20h45' a 21h45').

Gala PRO-CAMERUN: diumenge 24-Gener, 11hores. La recaptació es dirigirà al missioner salesià destinat al Camerun, Josep Maria Sabé, germà del nostre rector. Entrades a la venda.