Festa de Sant Pere i Sant Pau

Sants Pere i Pau, columnes de l'Església

26 Juny 2016: Diumenge XIII del temps Ordinari

A les nostres famílies tenim molts testimonis que foren capaços de jugar-se la vida per Jesús i assumiren a les seves vides el missatge de l'Evangeli. Per això és bonic i reconfortant per a l'ànima sentir i fruir que a la nostra història hi ha persones generoses, coherents, valentes que donaren la vida per la seva fe, com són Pere el pescador i Pau de Tars.

Després de l'encontre amb Jesús -que els canvià la vida 180 graus-, deixaren tot i sortiren a donar testimoni de la resurrecció i la nova Vida en Crist. Són fundadors de les primeres comunitats cristianes en sentit ple, és a dir, convocaren una comunitat en nom del Ressuscitat i amb el testimoni suprem del martiri, per la fe d'aquesta comunitat, es convertiren en fonament, en ciment, en pedra viva que sosté l'edifici espiritual.

Els dos arribaren a Roma, foren empresonats i martiritzats sota la persecució patida per l'emperador Neró. A Pere el crucificaren cap avall i a Pau el decapitaren. Allò que sosté a la família del Poble de Déu (l'Església) és la fe en el Ressuscitat segellada, lacrada, firmada, rubricada amb la sang dels màrtirs d'ahir i d'avui. Aquesta bellesa i força de la fe es fa visible de manera particular a les tombes dels apòstols Pere i Pau a Roma. Sobre aquestes tombes s'aixequen la Basílica de Sant Pere i la Basílica Sant Pau extramurs. Ambdues basíliques són per als catòlics objectius de peregrinacions des dels seus inicis; doncs ens parlen amb fermesa de la poderosa força de l'amor de Déu que ens cura, vivifica i enforteix oferint-nos la seva Vida plena. Com la tomba buida de Jesús a Terra Santa, dins de la Basílica del Sant Sepulcre, també elles ens parlen del Ressuscitat i ens conviden a buscar-lo en la comunitat i entre els més necessitats.

Viure a Roma és com habitar dins d'un immens museu amb segles d'història, amb tants edificis, monuments, obres d'art, tombes, mausoleus... A les basíliques plenes de peregrins, sento que són pedres vives. La fe en la vida nova del Ressuscitat és l'ànima de la seva matèria sòlida, pètria. La sang dels màrtirs, que viuen en Déu i en contacte amb nosaltres vivifica aquestes pedres monumentals al costat de les arrels autèntiques del temple espiritual que és Jesucrist viu en la comunitat.

Les mans dels milions de peregrins i devots que toquen las pedres dels temples i les imatges de sant Pere i sant Pau per “omplir-se de la Gràcia”, les netegen de tot oblit i ens posen en contacte immediat i directe amb els màrtirs que viuen en el Ressuscitat ara. De tal manera que entrar en aquestes basíliques és realment entrar en una tomba, però és per a ressuscitar. És entrar en la comunitat pel Baptisme, pels sagraments, per a viure, per aquest morir al món –entrar al temple és deixar el món, tota la resta- per a ressuscitar a la vida nova en Crist. Que així sigui. Que l'entrar en aquestes basíliques sigui entrar a viure la Vida plena que tenen els màrtirs que moriren per Crist per a viure amb el Ressuscitat. Sants Pere i Pau, pregueu per nosaltres.